Fa poc, va ser el dia internacional contra la violència de gènere. Es celebra un cop cada any, però cada dia moren milers de persones en mans d'altres, que es creuen superiors, i que s'omplen la boca dient que estimen a les seves parelles. Quants cops hem sentit la famosa frase: "si no ets per mi no seràs per ningú?". Sé que és un tema que se'n parla molt, i tampoc pretenc centrar-me en la violència de gènere, ja que hi han molts altres tipus de maltractaments difícils de reconèixer i potser més dolorossos, i no hem pas d'anar gaire lluny per veuren...Tampoc vull fer cap discursset ni donar la meva opinió sobre el tema. Crec que el millor que es pot fer per consenciar a la societat, és donar menys estadístiques i posar-li noms. Que parlin ells...el vertaders protagonistes:
Anna, 22 anys
"Va passar quan tenia 16 anys. Els meus pares estaven separats i suposo que jo buscava amics i seguretat. Vaig trobar a un home a la discoteca amb el que em va resultar fàcil de parlar. Immediatament vaig sentir que podia confiar amb ell. Quan arribàrem a casa li vaig oferir un cafè. Jo necessitava companyia, perquè el meu pare havia marxat i l'apartament estava buit. El principi ell semblava content només per asseure'ns i parlar. Després va començar a petonejar-me. Li vaig dir que jo només volia parlar. Es va enfadar de cop, va treure un ganivet i me'l va posar al coll. Em va forçar a estirar-me a terra i em va violar. Em va semblar que allò no acabava mai i que estava ficant-me coses... No podia cridar. Vaig pensar que em mataria.
No sé quan temps va passar. Crec que vaig perdre el coneixament i quan vaig tornar en si, ell havia marxat. Estava molt adolorida i sagnava abundantment. Vaig banyar-me i després em vaig estirar al llit. No sentia res.
No tenia contusions a la cara, així que ningú notaria el que va passar. Dues setmanes més tard vaig començar a sentir-me malament, com si estigués malalta, i vaig descobrir que estava embarassada. Estava tan avergonyida per tot, que no em sentia capaç de dir-li a la meva mare i al meu pare, què havia passat. Només els hi vaig dir que havia estat un rollo d'una nit. Sé que ha estat una gran ajuda l'haver avortat a continuació, però, per ser honesta, em vaig sentir insensible durant tot el temps. Considerant-t'ho, suposo que encara estic en estat de shock. Quan finalment ho vaig explicar a algú, em vaig quedar molt descansada de que em cregueren. He tingut un pilot de somnis terribles-encara somio amb allò, però cada vegada menys-. Trobo difícil poder confiar amb la gent. Ara puc parlar d'això més fàcilment, i estic convençuda de que ell no tenia cap dret a esperar sexe només perquè el convidés a entrar, i que jo no tinc absolutament cap raó per sentir vergonya. Les coses van millorant... i estic veritablement contenta per haver escrit això."
Víctor,14 anys
"Jo vivia llavors amb la meva mare. Tenia un pare,però mai vaig saber a on vivia i la meva mare mai parlava d'ell. Com que era lent a l'escola, em portaven a una escola especial en autobús. Els altres nens em solien pegar per això -encara ho fan però ara em puc cuidar millor de mi mateix-.
La meva mare tenia un amic, un home vell que venia a casa nostra cada cap de setmana. Jo tenia uns 9 anys. No m'agradava molt perquè ell solia enriures de mi. Però la meva mare no em pegava si ell hi era aprop. després va venir el pitjor. Ell va començar a portar-me a l'habitació quan la meva mare estava comprant. M'introduia el seu membre. Em feia mal. Tenia por de dir-li a la meva mare per si em pegava, així que no sabia què fer. Va succeir unes quantes vegades. Una vegada la meva mare estava a casa mirant la televisió. I vaig anar i li vaig explicar. Em va contestar que no la molestés. Tot allò es va saber perquè jo estava jugant amb les meves pales i un noi gran va venir i em va obligar a baixar-me els pantalons i corre pel carrer. Tots reien de mi. Jo estava plorant i algú suposo que va trucar a la policia. Em van preguntar què havia passat. Llavors dos assistents socials van venir a casa a la nit. Em van portar a l'altra habitació perquè parlés lluny de la meva mare. Els hi vaig dir que no m'agradava en Pere (l'amic de la meva mare). Estava avergonyit de dir el que m'havia fet, però ells em van deixar xiuxiuejar-ho. La meva mare no em creia. Volia que ella fes fora en Pere de casa però només vaig aconseguir que s'enfadés amb mi. L'assistent social em va portar a una llar infantil sota custòdia. No m'agradava molt -volia estar a casa amb la meva mare, però cada vegada que venia acabàvem discutint-. Ara estic amb pares adoptius i m'agrada".
Les històries són completament verídiques, i explicades de la mateixa manera pels propis personatjes. L'únic que s'ha modificat són els noms.
Anna, 22 anys
"Va passar quan tenia 16 anys. Els meus pares estaven separats i suposo que jo buscava amics i seguretat. Vaig trobar a un home a la discoteca amb el que em va resultar fàcil de parlar. Immediatament vaig sentir que podia confiar amb ell. Quan arribàrem a casa li vaig oferir un cafè. Jo necessitava companyia, perquè el meu pare havia marxat i l'apartament estava buit. El principi ell semblava content només per asseure'ns i parlar. Després va començar a petonejar-me. Li vaig dir que jo només volia parlar. Es va enfadar de cop, va treure un ganivet i me'l va posar al coll. Em va forçar a estirar-me a terra i em va violar. Em va semblar que allò no acabava mai i que estava ficant-me coses... No podia cridar. Vaig pensar que em mataria.
No sé quan temps va passar. Crec que vaig perdre el coneixament i quan vaig tornar en si, ell havia marxat. Estava molt adolorida i sagnava abundantment. Vaig banyar-me i després em vaig estirar al llit. No sentia res.
No tenia contusions a la cara, així que ningú notaria el que va passar. Dues setmanes més tard vaig començar a sentir-me malament, com si estigués malalta, i vaig descobrir que estava embarassada. Estava tan avergonyida per tot, que no em sentia capaç de dir-li a la meva mare i al meu pare, què havia passat. Només els hi vaig dir que havia estat un rollo d'una nit. Sé que ha estat una gran ajuda l'haver avortat a continuació, però, per ser honesta, em vaig sentir insensible durant tot el temps. Considerant-t'ho, suposo que encara estic en estat de shock. Quan finalment ho vaig explicar a algú, em vaig quedar molt descansada de que em cregueren. He tingut un pilot de somnis terribles-encara somio amb allò, però cada vegada menys-. Trobo difícil poder confiar amb la gent. Ara puc parlar d'això més fàcilment, i estic convençuda de que ell no tenia cap dret a esperar sexe només perquè el convidés a entrar, i que jo no tinc absolutament cap raó per sentir vergonya. Les coses van millorant... i estic veritablement contenta per haver escrit això."
Víctor,14 anys
"Jo vivia llavors amb la meva mare. Tenia un pare,però mai vaig saber a on vivia i la meva mare mai parlava d'ell. Com que era lent a l'escola, em portaven a una escola especial en autobús. Els altres nens em solien pegar per això -encara ho fan però ara em puc cuidar millor de mi mateix-.
La meva mare tenia un amic, un home vell que venia a casa nostra cada cap de setmana. Jo tenia uns 9 anys. No m'agradava molt perquè ell solia enriures de mi. Però la meva mare no em pegava si ell hi era aprop. després va venir el pitjor. Ell va començar a portar-me a l'habitació quan la meva mare estava comprant. M'introduia el seu membre. Em feia mal. Tenia por de dir-li a la meva mare per si em pegava, així que no sabia què fer. Va succeir unes quantes vegades. Una vegada la meva mare estava a casa mirant la televisió. I vaig anar i li vaig explicar. Em va contestar que no la molestés. Tot allò es va saber perquè jo estava jugant amb les meves pales i un noi gran va venir i em va obligar a baixar-me els pantalons i corre pel carrer. Tots reien de mi. Jo estava plorant i algú suposo que va trucar a la policia. Em van preguntar què havia passat. Llavors dos assistents socials van venir a casa a la nit. Em van portar a l'altra habitació perquè parlés lluny de la meva mare. Els hi vaig dir que no m'agradava en Pere (l'amic de la meva mare). Estava avergonyit de dir el que m'havia fet, però ells em van deixar xiuxiuejar-ho. La meva mare no em creia. Volia que ella fes fora en Pere de casa però només vaig aconseguir que s'enfadés amb mi. L'assistent social em va portar a una llar infantil sota custòdia. No m'agradava molt -volia estar a casa amb la meva mare, però cada vegada que venia acabàvem discutint-. Ara estic amb pares adoptius i m'agrada".
Les històries són completament verídiques, i explicades de la mateixa manera pels propis personatjes. L'únic que s'ha modificat són els noms.
